Ca/FlightGear
 | |
 Cabina del Boeing 777-200ER | |
| Developed by | Desenvolupadors i contribuïdors de FlightGear |
|---|---|
| Initial release | 17 jul 1997 |
| Latest release | 2020.3.19 (18 October 2023) |
| Written in | C, C++, Nasal |
| OS | Windows, Mac OS X, Linux, i FreeBSD[1] |
| Platform | Multiplataforma |
| Development status | Actiu (1996-actualitat) |
| Type | Simulador de vol |
| License | GNU General Public License |
| Website | |
FlightGear Flight Simulator (sovint dit més curt FlightGear o FGFS) és un simulador de vols sofisticat, gratuït i totalment obert, creat per voluntaris. FlightGear és llançat sota els termes de la GNU General Public License. FlightGear està escrit principalment en els llenguatges de programació C i C++.
Des que es va iniciar el projecte el 1996, s'ha publicat cada any versions cada vegada més detallades i realistes de FlightGear.
L'última versió pública està disponible com a descàrrega gratuïta a flightgear.org/download/, amb paquets fàcils d'instal·lar per a diversos sistemes operatius, inclosos Microsoft Windows, Mac OS X i Linux.
Hisòria
|
|
El desenvolupament de FlightGear va començar amb una proposta en línia el 1996, utilitzant codi personalitzat de gràfics en 3D. El desenvolupament d'una versió basada en OpenGL va ser encapçalat per Curtis Olson iniciant-se el 1997. Moltes persones han contribuït al projecte des dels seus inicis.
FlightGear va incorporar altres recursos de codi obert, inclòs el model de vol LaRCsim de la NASA, i dades d'elevació disponibles lliurement. Els primers binaris funcionals, utilitzant el codi gràfic OpenGL per a 3D, van sortir a la llum el 1997. El desenvolupament entusiasta de les versions més recents durant diversos anys va resultar en versions progressivament més estables i avançades. L'any 2001, l'equip publicava regularment noves versions beta i, per a l'any 2005, la maduresa del programari va conduir a revisions més esteses i una major popularitat. El 2007 va marcar una transició formal del desenvolupament beta amb l'alliberament de la versió 1.0.0, deu anys després del primer llançament de FlightGear el 1997.
El 2008, la versió 1.9.0 de FlightGear va incloure un canvi important de PLIB a OSG, que va provocar la pèrdua temporal d'algunes característiques com núvols 3D i ombres, mentre que s'afegien noves funcions, com les partícules, es va assolir un millor grau de realisme a la simulació.
Programari
El motor de simulació al FlightGear s'anomena SimGear. S'utilitza també com a aplicació d'usuari final en entorns acadèmics i de recerca, pel desenvolupament i concepció d'idees en la simulació del vol.
La personalització del FlightGear s'il·lustra amb una gran varietat de models de vehicles aeris disponibles, des de planadors a helicòpters, o des d'avions comercials a jets militars. Aquests vehicles han sigut creats per diferents voluntaris a pesar que es basen en models reals comercials.
Actualment, s'utilitza un motor de terreny, el TerraGear. En els efectes exteriors s'inclouen núvols en 3D, efectes de llum i el pas de les diferents situacions naturals tant de dia com de nit.
Flight Dynamics Models
Els Models de Vol Dinàmics (o en anglès Flight Dynamics Models o FDM) són els mètodes de com un vehicle aeri és simulat en el programari. FlightGear utilitza una gran varietat de projectes de model de vol importats o escrits internament. Tota aeronau ha de ser programada per utilitzar un d'aquests models. Actualment FlightGear és l'únic simulador de vol gràfic que utilitza tots els FDM. Els vehicles de FlightGear utilitzen un dels tres models de dades principals JSBSim, YAsim o UIUC, a partir de la versió 0.9.10. Els models UIUC i YASim van ser desenvolupats específicament pel FlightGear. Les primeres versions de FlightGear utilitzaven un model FDM basat en LaRCsim de la NASA, que va ser reemplaçat després amb FDM més flexibles. FDM especialitzats, com més models més lleugers que els mateixos vehicles aeris poden ser programats lliurement, o es poden utilitzar codis FDM externs.
- JSBSim - el model de vol dinàmic per defecte des del 2000. Creat per Jon Berndt.
- YASim - un FDM usant mètodes de càlcul diferents. Es va introduir en la versió 0.7.9 al 2002. Creat per Andy Ross. Actualment és l'únic model FDM de FlightGear que proveeix de simulació a aeronaus d'ales giratòries (o rotorcraft), creat per Maik Justus.
- UIUC - un altre FDM, creat per la UIUC Applied Aerodynamics Group de la Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign, també utilitza el LaRCsim.[2]
- FlightGear també es pot configurar per renderitzar utilitzant entrades d'una font externa de FDM, com ara MATLAB.
- S'han escrit altres tipus FDM personalitzats per a un tipus d'avió específic, com els vehicles més lleugers que els avions.
Dependències
A diferència dels títols de programari privatiu, el principal punt a favor és simplement el llançament del codi font. Per fer-ho utilitzable, ha de ser compilat en plataformes específiques. Les llibreries de programari per crear FlightGear han canviat al pas del temps. La principal ha sigut SimGear, que és el motor de simulació de base pel FlightGear. TerraGear no és una dependència, sinó simplement un nom per a les dades de terreny per defecte del programa de FlightGear. L'OpenAL s'utilitza per al programari del so/àudio, incloent-hi suport per SDL (des de la versió 0.9.5).[3] El PLIB s'utilitza en les rutines de suport de maquinari, anteriorment utilitzada per al suport de so que posteriorment ho fes a través de OpenAL. L'OpenGL s'utilitza per les rutines de gràfics 3D integrats, però l'acceleració de maquinari (anomenat DirectX) no és suportat. L'OpenSceneGraph també està integrat en FlightGear. Finalment, el Simple DirectMedia Layer és una biblioteca de programari que s'utilitza també. Algunes de les dependències varien depenent de la plataforma on el codi sigui compilat. Els usuaris de FlightGear poden compilar el codi ells mateixos o trobar un tercer per l'alliberament dels binaris, si no es troben entre els disponibles en el projecte.
Maquinari
Hardware needed for FlightGear is narrowed to machines that support OpenGL and 3D hardware acceleration, with NVIDIA hardware having better support. Early versions had support for 3dfx cards, though this dropped as hardware requirements increased.
Programes i personalització
Hi ha programes que s'integren en FlightGear (dependències) o realitzen una funció particular. Alguns s'inclouen en les publicacions de FlightGear per a una plataforma específica però realitzada pel projecte, mentre que altres es distribueixen independentment, però són allotjats pel projecte FlightGear.
Un important programari addicional és la interfície actual per iniciar un executable de FlightGear. Durant la major part dels inicis de FlightGear només es va executar en interfícies de línia d'ordres. Malgrat això, el FlightGear Launch Control va ser inclòs des de la versió 0.9.3 el 2003. KFreeFlight és un llançador/suport per a KDE. FGTools és un suport alternatiu per a Windows. FGKicker és un suport basat en GTK+.
Altres programes importants s'inclouen editors i projectes per a dades del terreny. Atlas és un suport de mapes/cartes aèries per a FlightGear; Kelpie Flight Planner és un planificador de vols basat en Java per a FlightGear. Finalment, WorldEditor is an editor for airport runways and taxiways.
Aeronaus
|
|
FlightGear va començar amb un avió inclòs en el LaRCsim de la NASA, un Navion, que va ser reemplaçat per un Cessna 172 el 2000. UIUC així com el desenvolupament de JSBsim van aportar diversos avions, així com el desenvolupament de YASim que des de llavors s'han convertit en ella principal FDM utilitzat a FG. Més de 400 avions en més de 900 lliurees úniques estan disponibles per a la versió 2.12, encara que només s'inclouen uns quants en el paquet base.
Escenari
|
|
El projecte de FlightGear conté un escenari mundial amb dades d'elevació i tipus de terreny del món real actual. Els obbjectes tridimensionals com les terminals d'aeroports, molins de vent o ponts són recollits en la Base de Dades de l'Escenari.
Xarxa i multipantalla
Diverses opcions de xarxa permeten que FlightGear es comuniqui amb altres instàncies de FlightGear. Un protocol multijugadorr és disponible per a lliure ús a FlightGear en una xarxa local en un entorn de múltiples aeroports. Això es podria utilitzar per la simulació del vol de formació o el control aeri. El mode multijugador aviat es va ampliar per permetre jugar a través d'Internet. Altres característiques inclouen els moviments sobre mapes de Google o OpenStreetMap que permet als usuaris observar on són els altres jugadors.
Diverses instàncies de FlightGear es poden sincronitzar per permetre un entorn multi-monitor. Si totes les instàncies s'executen en la mateixa velocitat de quadre consistent, és possible obtenir una bona sincronització entre pantalles.
Codi contra binaris
A diferència de la majoria de programari comercial, les dates de llançament del projecte només s'apliquen a una versió de codi, no a un programa executable. Per crear un programa executable, cal compilar el codi, que requereix diverses biblioteques específiques, incloses algunes generals i, en alguns casos, algunes específiques de la plataforma. Tanmateix, com que això és massa difícil per a la majoria dels usuaris principals, altres col·laboradors treballaran per fer disponibles binaris per a una plataforma i sistemes operatius específics. Aquests paquets varien en la seva estabilitat, rendiment, dependències i fins a la data que estan amb el codi base. Per exemple, alguns binaris més antics funcionen a Mac OS 9, però els llançaments més nous requereixen versions específiques de Mac OS X.
Per exemple, a finals de 2012, l'última versió de codi va ser de 2.10 (preliminar) i 2.8.0 (final). Els binaris solen estar disponibles per a l'últim llançament de codi final a totes les plataformes principals. Feu clic aquí per anar a la pàgina de descàrrega de binaris de FlightGear
Els binaris d'altres plataformes com ara IRIX ja no són compatibles, tot i que les versions pre-1.0 poden funcionar i es poden trobar als repositoris de codi font git.
Aplicacions i usos
|
|
FlightGear ha estat utilitzat i s'està utilitzant en una àmplia gamma de projectes en l'àmbit acadèmic, industrial (inclosa la NASA) i cabines de vol domèstiques.
Anàlisis
|
|
Enllaços externs
|
|
References
|