449
edits
Catalanoic (talk | contribs) |
Catalanoic (talk | contribs) No edit summary |
||
Line 64: | Line 64: | ||
Un important programari addicional és la interfície actual per iniciar un executable de FlightGear. Durant la major part dels inicis de FlightGear només es va executar en interfícies de [[command line|línia d'ordres]]. Malgrat això, el [[FlightGear Launch Control]] va ser inclòs des de la versió 0.9.3 el 2003. ''[[KFreeFlight]]'' és un llançador/suport per a KDE. ''FGTools'' és un suport alternatiu per a Windows. ''FGKicker'' és un suport basat en GTK+. | Un important programari addicional és la interfície actual per iniciar un executable de FlightGear. Durant la major part dels inicis de FlightGear només es va executar en interfícies de [[command line|línia d'ordres]]. Malgrat això, el [[FlightGear Launch Control]] va ser inclòs des de la versió 0.9.3 el 2003. ''[[KFreeFlight]]'' és un llançador/suport per a KDE. ''FGTools'' és un suport alternatiu per a Windows. ''FGKicker'' és un suport basat en GTK+. | ||
Altres programes importants s'inclouen editors i projectes per a dades del terreny. ''[[Atlas]]'' és un suport de mapes/cartes aèries per a FlightGear; ''[[Kelpie Flight Planner]]'' és un planificador de vols basat en Java per a FlightGear. Finalment, ''[[WorldEditor]]'' | Altres programes importants s'inclouen editors i projectes per a dades del terreny. ''[[Atlas]]'' és un suport de mapes/cartes aèries per a FlightGear; ''[[Kelpie Flight Planner]]'' és un planificador de vols basat en Java per a FlightGear. Finalment, ''[[WorldEditor]]'' is an editor for airport runways and taxiways. | ||
=== Aeronaus === | === Aeronaus === | ||
{{Main article|Table of models}} | {{Main article|Table of models}} | ||
FlightGear | FlightGear va començar amb un avió inclòs en el LaRCsim de la NASA, un Navion, que va ser reemplaçat per un Cessna 172 el 2000. UIUC així com el desenvolupament de JSBsim van aportar diversos avions, així com el desenvolupament de YASim que des de llavors s'han convertit en ella principal FDM utilitzat a FG. Més de 400 avions en més de 900 lliurees úniques estan disponibles per a la versió 2.12, encara que només s'inclouen uns quants en el paquet base. | ||
[[File:EHAM.jpg|thumb|270px|[[Boeing 737-300|Boeing 733]] | [[File:EHAM.jpg|thumb|270px|[[Boeing 737-300|Boeing 733]] atracat a [[EHAM]]]] | ||
=== Escenari === | === Escenari === | ||
{{Main article|Scenery}} | {{Main article|Scenery}} | ||
El projecte de FlightGear conté un [[world scenery|escenari mundial]] amb dades d'elevació i tipus de terreny del món real actual. Els obbjectes tridimensionals com les terminals d'aeroports, molins de vent o ponts són recollits en la [[FlightGear Scenery Database|Base de Dades de l'Escenari]]. | |||
=== Xarxa i multipantalla === | === Xarxa i multipantalla === | ||
Diverses opcions de xarxa permeten que FlightGear es comuniqui amb altres instàncies de FlightGear. Un protocol [[Multiplayer Howto|multijugadorr]] és disponible per a lliure ús a FlightGear en una xarxa local en un entorn de múltiples aeroports. Això es podria utilitzar per la simulació del vol de formació o el [[ATC|control aeri]]. El mode multijugador aviat es va ampliar per permetre jugar a través d'Internet. Altres característiques inclouen els moviments sobre mapes de Google o OpenStreetMap que permet als usuaris observar on són els altres jugadors. | |||
Diverses instàncies de FlightGear es poden sincronitzar per permetre un entorn multi-monitor. Si totes les instàncies s'executen en la mateixa velocitat de quadre consistent, és possible obtenir una bona sincronització entre pantalles. | |||
== Codi contra binaris == | == Codi contra binaris == |
edits